“ESTAVA FET UN COMUNISTA, PERÒ AMB EL TEMPS APRENS A RELATIVITZAR LES COSES”

Pablo Carratalà Pérez. Llicenciat en sociologia, ciències polítiques i antropologia. Professor a la Facultat d’Infermeria de la Universitat Pompeu Fabra a Mataró. També dóna classes als Mossos d’Esquadra. Va col•laborar en projectes socials a Guatemala després de la guerra civil del país. Pròximament marxarà a Bolívia per tal de continuar ajudant a millorar les situacions precàries en les que viuen molts ciutadans d’Amèrica del Sud.


Sociologia no és una carrera amb la que els nens somien de petits. Per què et vas decidir a estudiar-la?
És evident que cap nen creix pensant que vol ser sociòleg i jo no vaig ser una excepció. Em vaig decidir per estudiar-la perquè al meu entorn era una carrera popular. Al institut estava envoltat de gent que estava molt preocupada per la societat en general, a nivell de compromís polític i per les coses que passaven a la societat. Jo tenia aquesta sensibilitat desenvolupada i em vaig llençar.


Per què creus que la sociologia i els sociòlegs tenen, en general, tan mala imatge?
Suposo que en part per la imatge que donem a la universitat. Els estudiants de sociologia acostumen a ser els més compromesos amb les diversos qüestions polítiques i socials i la premsa els titlla d’antisistema.

Però té gaire futur?
La sociologia està bastant infravalorada. Hi ha molta gent que s’hi dedica i té moltes sortides. Hi ha sociòlegs a les empreses, a l’administració pública, a les campanyes publicitàries, les polítiques públiques, les polítiques socials...

Et veus fent carrera política?
M’agrada la política, m’interessen les qüestions i el pensament polític però a mi no m’interessa gens el ‘politiqueo’. No tinc cap interès en crear cap associació de moment per tal de fomentar una opinió política, tot i que penso que alguna cosa de política en faig.


Alguna cosa com...
He participat en associacions de solidaritat política en països de llatinoamèrica i també en alguns moviments socials. M’interesso per la política dels moviments socials, el moviment okupa, els antisistema (com diuen els periodistes), etcètera.

Estàs fet un antisistema?
Fa uns anys si que ho era, estava fet un comunista però amb el temps aprens a relativitzar les coses. Amb el moviment antisistema comparteixo algunes idees com el moviment per una vivenda accessible, una universitat pública de qualitat, etc.

Què feia un sociòleg com tu a Guatemala?
Allà vaig treballar amb l’Associació d’amistat amb el poble de Guatemala. Cada any envien gent allà per l’estiu en una tasca de solidaritat política. Tenia una doble vessant, una més social (fent projectes de desenvolupament, sanitari, social) i altre més política que consistia en enviar brigadistes en comunitats que estan en conflicte amb l’exèrcit.


En què consistia concretament la teva tasca social a Guatemala?
Vaig anar a fer acompanyaments a comunitats que havien estat desplaçades dels seus llocs d’origen i que s’havien assentat en zones que no estaven civilitzades. Vam col•laborar amb temes socials i escolars.

I la política?
La branca política duia a les persones a fer una funció d’escut humà. A Guatemala hi ha grans latifundis i molts camperols que no tenen terra on treballar. Els camperols ocupen aquestes terres i entren en conflicte amb els propietaris. Els militars i la guàrdia privada els pressionen i assetgen amb segrestos i fins i tot assassinats. El que fa aquesta ONG és enviar blanquets occidentals per fer d’escut humà. A les comunitats on hi ha la presència de blancs occidentals no els toquen, no molesten tant.

A Barcelona, no col•labores amb cap entitat social?
No. A casa no participo en cap organització que tingui com a objectiu augmentar el benestar social. No vol dir que no conegui persones que puguin estar en una situació precària, que en conec moltes.


Ets dels que se’n va a arreglar la casa del veí abans que la seva?
Si t’ho planteges així, sí. A Barcelona hi tinc relació amb aquest món però des d’una altre vessant. No tinc una relació d’ajuda sinó d’estudi o d’anàlisi d’aquests processos d’exclusió social i marginació.


Creus que el treball d’aquestes entitats és realment útil?
I tant. És necessari que hi hagi persones que es dediquin a aquest tipus d’ajuda però el que s’ha de canviar és el sistema en general. La feina que fan les ONG és com anar arreglant, anar posant pegats a tots els conflictes que neixen fruit de disfuncions que produeixi el sistema. Jo estic en la posició d’atacar més el funcionament del sistema.


Quines disfuncions té per a tu el sistema?
Vivim en un sistema que impedeix que totes les persones tinguin la possibilitat d’accedir a recursos per sobreviure i per tenir un mínim de benestar. El sistema econòmic i polític no assegura aquest principi bàsic.


Hi ha altres models que podrien substituir l’actual?
Evidentment que existeixen altres possibilitats i alternatives, tenim tota la història per veure exemples de com urbanitzar les coses. Si les coses funcionen així és perquè no deuen poder funcionar d’altra manera. La gent té un pensament fàcil, si les coses són així és perquè així hauran de ser. Però, per exemple, es podria generar un sistema de redistribució de la renda que fos molt diferent.


Creus realment en algun sistema paral•lel que pugui evitar totes les disfuncions del capitalisme?
No és una qüestió de grans models sinó de petites coses. Es tracta de que existeixi un sistema que permeti que la població accedeixi a recursos, d’assegurar el reconeixement de les persones i els seus drets.

Consideres preocupant la falta d’iniciativa social i política en la societat occidental?
Penso que és normal. No és sa que la gent estigui tan despreocupada en una societat democràtica, però és normal, perquè en el fons vivim en una societat que d’això es tracta, de no preocupar-se. La gent està molt individualitzada, es preocupa molt del seu entorn immediat, del seu primer cercle de relacions, més enllà poca cosa importa. Estem en una societat consumista, si tu i els teus esteu bé, tot està bé.


Podríem dir que hi ha una manca de consciència global?
La gent viu la seva vida. És cert que hi ha una manca de consciència global pels problemes que ens envolten. En aquest sentit penso que no és un bon indicador perquè entenem que vivim en una societat democràtica que hauria d’implicar que la gent s’ocupés del seu destí, de la seva política i dels assumptes que ocupen a la seva comunitat.


La indiferència de la societat a Espanya, és més elevada que a la resta de països?
La gent té una capacitat de resistència que no pot vessar. El que passa és que a Espanya aquesta resistència és encara més forta. Aquí amb futbol i Gran Hermano ja estan contents. És el Panem et Circenses de l’imperi romà.


Tothom diu sempre que les noves generacions són pitjors que les anteriors. Com veus tu la joventut d’ara?
La sensació que tinc és que hi ha coses bones i coses dolentes com de totes les generacions, però percebo que és una generació que està bastant alliberada.


No creus que els hi falta empenta?
Estem en el model social en el que és molt difícil que hi hagi iniciativa. Les persones són adaptatives al seu entorn i fan i deixen de fer en funció del que els hi toca viure. És això el que diferencia les generacions. El que fa que les persones siguin diferents són les circumstàncies de l’entorn. Una generació és fruit de les circumstàncies que li han tocat viure.


Els valors ‘ni-ni’ són interessants?
No em refereixo a aquest tipus de valors. Com menys capacitat té el sistema per integrar-te, més comportaments antisocials hi haurà. Quan tens 23 o 24 anys i no tens expectatives és normal que et dediquis a fer altres coses diguem-ne ‘antisistema’. Pots estar al sistema quan pots tenir una formació o no, quan pots tenir uns ingressos que et permeten seguir el ritme del sistema, quan pots treballar. Quan tot això no passa no pots comportar-te com pretén el sistema perquè no tens els elements necessaris per seguir-lo.