Meritxell Borràs i Solé. Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió Empresarial. Ha treballat com a Product Manager per als laboratoris Menarini i Almirall. Actualment compagina el càrrec com a regidora a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat per Convergència i Unió i diputada al Parlament de Catalunya per la mateixa formació.
“NO HEM DE FER UN MANHATTAN DE L'HOSPITALET”
On vas viure la teva infància?
Tota la meva vida està vinculada a l’Hospitalet, també la meva infantesa. De petita anava al col•legi Patufet Sant Jordi. Només sortia de la ciutat a l’estiu, quan anava amb la família a passar algunes setmanes a Santa Eulàlia de Ronçana al Vallès, prop de Granollers.
Per què et vas decidir a estudiar farmàcia?
Tenia molt clar que m’anaven millor les ciències que les lletres i d’una forma bastant madura vaig acabar decidint-me per farmàcia, més per eliminació que perquè fos la carrera de la meva vida tot i que després m’ha donat opcions professionals interessants.
Com...
Al finalitzar la carrera vaig estar treballant en farmàcies. Més tard vaig entrar a treballar a en un laboratori farmacèutic a l’empresa Menarini durant més de vint anys i després vaig anar-me’n a un altre laboratori, a l’empresa Almirall, durant dos anys.
Quina era la tasca que desenvolupaves a les farmacèutiques?
Jo feia de Product Manager. Era l’encarregada i la responsable de fer el màrqueting dels productes que en aquell temps estaven sota la meva òrbita.
Com entres en política?
Em ve de família. Vaig endinsar-me en aquest món perquè vaig néixer en una família molt polititzada. Bàsicament pel meu pare però també per la meva mare. El meu pare és un home compromès amb el país i durant el franquisme va participar en diferents mogudes, el que es feia en aquella època des de la clandestinitat.
El teu pare t’ha transmès, doncs, aquest esperit polític?
I tant. De fet, el meu pare va ser un dels fundadors de Convergència. Ha sigut una persona implicada en la reconstrucció nacional del país i a casa la política sempre s’ha viscut d’una forma intensa.
Quins van ser els teus inicis polítics?
Als 18 anys vaig a entrar a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, de Convergència, i des d’aquell moment sempre he estat activa en el partit. No considero que hagi donat cap pas concret per entrar en aquest món, crec que en la política hi he estat des de sempre.
La política no és cosa de nens. No avorries de petita el fet de viure en una família tan polititzada?
Pot semblar sobtant però no. Mai he rebutjat l’ambient polític. Als avis no els agradava que la família estigués tant polititzada, perquè ells van viure la guerra civil de prop. Sempre deien que algun dia passaria alguna cosa a casa.
Les àvies... Què en són de patidores!
Ja ho crec. La meva àvia patia molt per tots, però especialment per mi. Jo era la que tenia més neguit polític de tots els cinc germans, i sempre tenia l’àvia preocupada al meu darrere.
Quin ha sigut el teu referent polític?
Tinc molts referents polítics però el que més em va arribar era, sens dubte, Francesc Macià. Després aprofundeixes i coneixes Prat de la Riba i altres personatges que han crescut després com el President Pujol. Un referent que no és propi és Juan Maria Atutxa.
Què és el que admires d’Atutxa?
Ha fet un paper molt difícil al País Basc pel camí del mig. Va perseguir ETA per una banda i això li va costar que ETA el perseguís. A més d'ETA, també el va perseguir la justícia espanyola perquè representava que li seguia el joc a ETA. Normalment un només està perseguit per tothom quan aconsegueix passar la maroma pel carrer del mig. Per mi això és admirable.
Ets diputada al Parlament i compagines el càrrec amb la regidoria a l’Ajuntament de L’Hospitalet? És fàcil compaginar les dues feines?
Una cosa em treu temps de l’altra i a l’inrevés. Tot i que és cert que cada càrrec em permet desenvolupar millor l’altre. Al Parlament porto temes laborals però jo he fet iniciatives parlamentàries per acabar de desenvolupar la política municipal que considero que seria interessant de dur a terme en la meva ciutat. I al revés, des de l’ajuntament també he fet polítiques que al Parlament també han tingut el seu sentit perquè són més d'àmbit sectorial.
Si haguessis d’escollir entre un dels dos càrrecs, amb quin et quedaries?
De moment no he hagut de fer-ho i per tant no em pronunciaré.
De què estàs més satisfeta de la teva tasca com a regidora?
De la proximitat que he pogut tenir amb la gent. He conegut problemes que abans no coneixia. M'he assabentat de realitats de les quals algunes les he pogut solucionar i altres que no. Coneixes de més a prop el que són les situacions de les persones de la teva ciutat. El càrrec com a regidora m'ha permès tenir una visió molt més real de la meva ciutat.
De quina iniciativa Parlamentària estàs més orgullosa?
Sempre penses que de les lleis. Les lleis en l’àmbit del comerç i en les relacions laborals. Quan fas aquestes lleis sempre penses que allà hi ha una cosa més profunda que una simple pregunta que et dóna molta més fama però que és molt més insubstancial.
Has tingut mai alguna pregunta que t'hagi atorgat certa fama?
La cosa més absurda és a vegades la que té més ressò. Vaig fer una pregunta a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) per saber si veien adequat que Manuel Fuentes pogués compaginar un programa informatiu a la Ràdio Nacional de Catalunya amb un altre programa que volia fer a la televisió privada de temàtica totalment diferent.
Què va passar?
Un enrenou. Ell va fer una carta al diari i jo li vaig contestar, etcètera. Allò va donar molt de joc. A vegades una simple pregunta pot muntar un escàndol.
De cara a les properes eleccions municipals. Creus que Convergència repetirà a L’Hospitalet el resultat de les darreres autonòmiques?
Ja ho veurem. Els resultats de les eleccions al Parlament i les municipals mai són paral•lels però si que hi ha uns corrents que influencien en la votació. Jo espero i percebo que hi haurà una pèrdua de la majoria absoluta per part del PSC i que podrem aprofundir en la democràcia a la ciutat.
Pactaries amb el PSC si Convergència esdevingués un partit frontissa?
Perquè això sigui possible primer necessitem que els socialistes perdin la majoria absoluta. Durant 32 anys han fet i desfet sense que la resta de grups de l’oposició poguéssim dir la nostra. Les nostres preguntes no tenien respostes. Amb aquesta opacitat no arribem enlloc.
Quina és la ciutat que vols per L’Hospitalet?
Vull una ciutat més pensada per les persones, que resolgui els seus problemes. Aquest Consistori ha estat obsessionat durant molts anys pel urbanisme i aquest àmbit ha arribat al seu topall màxim. Hem de fer una ciutat més humana, pensada pels problemes de la gent. Es poden fer coses en l’àmbit del món laboral, dels serveis de les persones, etcètera. No hem de fer un Manhattan de L’Hospitalet.
L’Hospitalet és una ciutat d’acollida d’immigrants. Quines han de ser les polítiques que s’haurien de seguir amb la població estrangera?
S’ha d’anar pel camí del mig. Tots, i això passa també per les persones que han vingut de fora, han de ser conscients que hi ha uns drets i uns deures. En aquest país tenim unes lleis i uns costums que s’han d’aprendre i fer propis. A partir d’aquí també hi ha els drets de la societat, que són molts, i que s’ha de possibilitar que els tinguin.
No consideres un toc d’atenció a les polítiques d’immigració l’auge que va tenir Plataforma Per Catalunya a L’Hospitalet en les darreres eleccions al Parlament?
Auge és una paraula massa forta per a una plataforma que no ha aconseguit entrar al Parlament. No li vull donar aquest crèdit. Espero que no aconsegueixi fer forat en la població.
Si hi hagués una consulta popular sobre la independència a L’Hospitalet, votaria?
I tant.
Per què no la promouen des de CiU? No és un moviment hipòcrita?
No crec que sigui hipòcrita. Hi ha àmbits en els quals no som els polítics qui hem d’impulsar sinó que és la societat la que ho ha de fer. Sinó acaba sent l’acció d’un grup determinat. Si aquest tema és tan important ho ha de ser tan o prou important perquè tiri endavant, no ha de ser propietat de ningú.
T’has posat sostre a nivell polític?
Sóc poc planificadora però també penso que segurament en política ni en la vida tampoc t’has de posar barreres. No sóc una persona que hagi planificat la seva vida professional. Tampoc penso que hagi de dir fins aquí, no m’agrada posar-me limitacions.
Et veus retirant-te de la vida política?
No ho crec. Continuaré, si puc, treballant després de jubilada. Aquest no és un país normalitzat i per tant el meu compromís seguirà sent, cal normalitzar Catalunya.
