Entrevista al Secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza

"Jo no vaig defensar la candidatura de Montilla a les eleccions del 2006"

- Quina valoració fas de la consulta independentista del 10-A i què opines de la participació de l’ex conseller Castells?
Nosaltres sempre hem respectat qualsevol activitat política. Els partidaris de la independència de Catalunya tenen el dret d’organitzar-se democràticament i expressar el que pensen i senten. I sobre el conseller, sobretot respecte a les llibertats individuals. Una altra cosa, són les decisions que pren el PSC com a organització.

-Decisions com la de promoure l’abstenció en el referèndum?
Hem deixat que la gent faci el que vulgui personalment però nosaltres, políticament, no hi hem participat perquè considerem que és un plantejament que correspon a una realitat concreta. Creiem que a la gent no se l’ha d’enganyar. No se’ls pot dir que passaran coses que després no passen. Hi ha gent que juga a l’engany i al camuflatge.

- El proper 22 de maig són les eleccions municipals. Què n’espera?
Cada poble és un món i per tant, els resultats seran molt diferents. A cada municipi l’afecta una sèrie de problemes i de realitats polítiques concretes. En els 947 municipis de Catalunya hi ha governs de totes les formes i colors. Nosaltres governem en alguns pobles amb CiU, altres amb ERC, altres amb ICV, etc. El resultat de les eleccions s’ha de jutjar municipi a municipi. Estic convençut que les municipals ens aniran molt millor del que ens van anar les autonòmiques. Guanyarem, i guanyarem bé.

- Les enquestes no són massa optimistes amb Jordi Hereu a l’hora de mantenir l’alcaldia de Barcelona. És el candidat adient?
Hereu ha demostrat que és un candidat que no es rendeix. És un candidat convençut del seu model de ciutat, convençut de les seves respostes polítiques. Fa un combat polític que és el que busca la gent en temps de crisi, que els polítics no es rendeixin. Les enquestes només descriuen una realitat, que la batalla entre socialistes i CiU per l’alcaldia, existeix.

- Creu que aquesta batalla hagués estat més fàcil amb Tura com a candidata?
En el moment que tots els afiliats trien quin és el millor candidat, aquesta és l’elecció del PSC. Els altres partits haurien de democratitzar-se internament. Es tanquen en cúpules més reduïdes que dificulten el consens polític en la presa de decisions.

- Creu que les coalicions que hi haurà entre partits independentistes i CiU suposaran un entrebanc pel PSC?
No, perquè a nivell local, en les dues últimes cites electorals el món independentista ha quedat aglutinat amb ERC i no va significar cap problema. Els conflictes polítics han provocat escissions, el que abans era el col•lectiu d’ERC ara han passat a ser dues o tres fórmules. Per una banda, la coalició d’ERC amb Laporta i Reagrupament; per una altra, Solidaritat i per últim tens el fenomen de la CUP. Són batalles que a nosaltres no ens afecten.

- Què creu que va fallar per treure uns resultats tan negatius a les autonòmiques?
Les derrotes polítiques són conseqüència d’un conjunt de fets. Nosaltres vam haver de fer front a la crisi econòmica global i a la crisi d’un model de reforma autonòmic: la relació Catalunya – Espanya. Ens va fallar el context. El que et salva quan hi ha crisi és tenir líders polítics forts i, en aquell moment no el teníem.

- Després de les eleccions vostè va dir que el Govern de CiU seria més dèbil que l’últim tripartit. Ara ja han passat 100 dies, quina és la seva valoració?
El tripartit tenia majoria al Parlament i no va perdre cap votació en els 7 anys de govern. Va fer un pla de govern, el va elaborar i el va executar. El tripartit era parlamentàriament i políticament fort, després pot ser que perdés mediàticament, però des del punt de vista parlamentari era un govern fort. El govern de CiU està en minoria. Té la debilitat que quan realitzi una proposta de llei haurà de buscar aliats que vulguin recolzar la proposta o que CiU hagi de rectificar-la de manera que tingui recolzament parlamentari.

- En clau successòria, per quin candidat et decantes per substituir Zapatero? Per Chacón o per Rubalcaba?
Primer de tot han de presentar-se. Una cosa és fer especulació periodística i una altra cosa és que ells decideixin presentar-se. Hi ha un problema afegit, no tant polític sinó més aviat personal; sóc molt amic dels dos, per tant tindria una contradicció personal molt bèstia.

- En el cas que Chacón passés les primàries. Creus que seria contraproduent pel PSC? No creus que té molta desavantatge quant a currículum polític amb Rubalcaba?
Si Chacón guanya les primàries pot passar a l’opció de ser escollida com a Presidenta d’Espanya. En el cas que fos així, té coses que no té Rubalcaba. Seria la primera vegada que una dona es presenta com a presidenta, que suposaria un canvi molt important. Si la Chacón fos candidata, més gran que el handicap de ser catalana, tindria el handicap de ser dona.

- El fet de ser dona no podria ser un distintiu positiu?
Podria, però la meva opinió és que no, almenys en aquesta societat. Durant molts anys s’han fet reformes molt intenses, però encara queda molt de camí per normalitzar aquest país des d’un punt de vista de la igualtat entre sexes. La meva percepció és que la gent jove és més masclista que la meva generació.

- Deia abans que vel PSC vol influir a Espanya. Però Espanya s’ha dedicat a retallar l’Estatut o els drets de Catalunya. Quina política ha de fer el PSC per poder satisfer a la gent?
El PSC ha aconseguit el major grau d’autonomia en tota la història de Catalunya. És cert que han retallat algunes competències però ara és quan més en tenim. Has de mirar d’on parteixes i replantejar-te si retrocedeixes o avances. L’Estatut, encara que hagi patit retallades, ha atorgat moltes competències que abans no hi eren. És cert que no ens han donat tot el que volíem, i això provoca frustració, però no menys cert és que no ens han tret res del que ja teníem.

El pacte amb Espanya per avançar amb les reformes autonòmiques ha fracassat i quan això succeeix apareix la ruptura que és el que està passant en aquests moments. Però això no significa que el camí del trencament sigui clar i diàfan. Per exemple, el diumenge es fan unes votacions sense validesa, va una gent que vota que si, com el President, però després votarà que no al Parlament.

- Quins objectius planteja el PSC en la seva relació amb Espanya?
El que diem que fem, ho fem. CiU fa el mateix que nosaltres però no ho diu. Negocia amb Espanya, amb el Congrés, amb el Govern, el mateix que fem nosaltres. No és tan diferent la conversa que el Zapatero té amb Mas que la que té amb Montilla. Diferències sobre el que es fa no hi ha, sobre el que es diu si. El nostre model és intentar ser coherents, d’avanç autonòmic, un model federalista, de reforma de l’estat de les autonomies. El PSC mai donarà suport a un govern del Rajoy.

- Respecte el que va dir l’ex conseller d’educació, Ernest Maragall, que vostè, Miquel Iceta i Josep Montilla havien de deixar la direcció del partit. Què n’opina?
A l’octubre l’abandonarem. El debat en el PSC no és sobre la direcció sino sobre quina és l’alternativa política fa i quin serà el seu lideratge. Precisament el problema és que falta gent. Entenc que la gent pensi que sobren moltes persones de la direcció, però el nostre problema és que el govern va fracassar

- Dius que va fracassar el lideratge. També va ser un fracàs de projecte, no?
Evidentment, si la gent no et dóna confiança vol dir que el projecte que tu has dut a terme no els ha agradat. Ara, acceptem el nostre fracàs, però pensem que la gent s’ha equivocat en part. L’anterior govern va fer una retallada del 10%. No és el model de finançament. Al 2010 vam haver de baixar els ingressos als funcionaris; però d’això la gent no se’n recorda. Però ara aquests han arribat i volen retallar un 10% de la sanitat pública i l’educació. Aquest govern està utilitzant les retallades per fer les seva opció política legítima. Els seus compromisos electorals. Tenen una ideologia política conservadora en la que intenten retallar educació i sanitat pública per passar-ho a la privada

- Segons el PSC, quines són aquestes alternatives per no reduir despesa en sanitat i justícia?
El que vam fer l’any passat. Els socialistes vam votar a favor de l’augment de l’IVA que ha augmentat els ingressos de la Generalitat, a més de reduir els salaris dels funcionaris. Si et toca retallar, tu has d’escollir prioritats i ells han escollit unes altres en funció d’una ideologia. La nostra prima la defensa de les polítiques socials i ells tenen unes altres prioritats. Totes són legítimes.
- Què opina que s’hagi donat la creu de Sant Jordi a Duran i Lleida?
Normalment la creu de Sant Jordi s’atorga a gent que està jubilada. Potser és una voluntat de jubilar-lo. Hem sembla fora de lloc que li donin.

- El teu retorn com a cap de campanya del PSC ho entén com un fracàs de Jaume Collboni?
En absolut. En Jaume va haver d’afrontar una campanya molt difícil. La decisió de que fos el responsable va ser que es volia fer una diferent a les que s’havien fet fins ara. Però les campanyes no són màgiques, són com unes maquinetes, serveixen per treure la punta a un llapis però si no hi ha llapis, no podràs treure-li la punta; a vegades també se’t pot trencar la punta o també et pot fer bé la punta. Una campanya et pot fer perdre però no guanyar, si guanyes és per les condicions.

- Joan B. Culla creu que el PSC s’hauria de desmarcar més del PSOE. Què creu?
El PSC i el PSOE són dos projectes diferents. Tenim en comú la voluntat de construir una Espanya progressista. Culla és de convergència i el que pretén es debilitar el socialisme, fragmentar-lo. També era l’objectiu de Pujol, partir el socialisme democràtic a Catalunya. Si el PSC i el PSOE es trenquessin, l’hegemonia de Convergència a Catalunya seria definitiva.

- On es situa dintre del socialisme?
Jo sóc moderat en tot. Sóc partidari d’un socialisme democràtic.

- Si poguessis escollir entre el millor Montilla i el millor Maragall, quin seria el teu candidat pel PSC?
Jo sempre vaig ser partidari de que en Maragall fos candidat. Vaig ser la ultima persona que al 2006 va defensar Maragall. La persona que em va convèncer de que Montilla era el candidat adient va ser Antoni Castells. Jo no vaig defensar la candidatura de Montilla perquè entenia que Maragall era el més adient.