La democràcia que ve

El proper 22 de maig se celebraran eleccions municipals a l’Estat espanyol. Segons l’INE, a Espanya hi ha un total de 8.116 municipis que hauran de decidir sobre quin serà el seu futur polític. En les darreres municipals, al 2007, hi va participar el 63,27% de la població, lluny del 75% que va votar a les eleccions al Congrés dels diputats al 2008. Els polítics aprofitaran durant la campanya per fer una crida als ciutadans per tal que dipositin la seva confiança a les urnes, però, serà una confiança real i honesta?

El que hauria de ser una festa, encara més a Espanya per la seva difícil història democràtica, es convertirà en un lúgubre enterrament. Un sepeli de gangsters més proper a l’ambient mafiós i escabrós de ‘El padrino’ que a unes eleccions democràtiques i és que la corrupció estarà present de manera notable als comicis. La corrupció dels polítics a Espanya va, desgraciadament, molt més lluny del greu i mediàtic cas Gürtel i és que a les llistes que es presentaren a les alcaldies hi haurà més de 100 candidats implicats en causes judicials, és a dir, imputats. Des de corrupció o prevaricació urbanística fins a concessions d’obres il•legals passant pel tràfic d’influències. Tot val en el món de la política municipal. A Catalunya hi ha diversos exemples com el del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó o el de l’alcalde del municipi tarragoní de Querol, Miguel Uroz.
Malauradament la corrupció no entén de colors i cap partit escapa a aquesta lacre que s’ha instaurat en la societat política i que contemplem amb indiferència.

Els polítics pretenen recuperar la confiança perduda dels ciutadans i animar al vot popular, però si pensen que posar en les llistes de les municipals a més de 100 implicats en processos judicials oberts estan molt equivocats., o no? O és el que vol la nostra societat? Ens dóna igual l’honestedat del nostre món polític? Potser és que l’assiduïtat d’aquest tipus de casos ens ha fet veure la corrupció com quelcom normal i per això ens resignem a rebre-la com un càstig diví inapel•lable. Les manifestacions per retallades són molt populars però les protestes públiques contra la corrupció no ho són tant. La indiferència ciutadana respecte l’actuació política pot matar la nostra democràcia, la democràcia que ve.